Dintre la plaça del Fort es troba l’Església Parroquial de Santa Àgata, dels segles XII-XIII, que consta d’una nau amb absis semicircular, fortificada posteriorment i amb dos matacans. Està construïda amb carreus de granit de mida grossa, ben polits i escairats. La volta de la nau és lleugerament apuntada. La coberta de l’absis té forma ametllada i una cornisa ressegueix i marca l’arrencada de la volta.
La porta s’obre a la façana de migdia. És de tres arcs de mig punt en gradació. Els batents de la porta de fusta estan decorats amb ferro forjat.
L’edifici té dues finestres de doble vessant: la que se situa al fons de l’absis no és visible des de l’exterior, ja que està amagada per la casa adossada. L’altra, que dona a la façana de migdia i a ponent, té una obertura amb forma de petita porta amb un arc, molt curiosa.
L’any 1062 és la data en què es troben els primers escrits de l’Església Parroquial de Santa Àgata. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix esmentada (ecclesia de Capite Magno). El 1362, Sancte Agate de Capite Magno, i als dos nomenclàtors diocesans del segle XIV figura amb el nom d’Eclesia parrochiales Sancte Agathe de Capite Magno. S’hi venera aquesta santa com a patrona, i també sant Gregori; abans, sant Francesc Xavier, i la verge dels Dolors.
El 1594, el bisbe de Girona autoritza a fer l’altar de la Santa Creu; el 1597, el de la Mare de Déu del Roser; el 1629, el de Sant Isidre, i al voltant de 1647 autoritzà fer la sagristia.
L’any 1751, el bisbe visita Capmany i mana que es construeixin unes golfes sobre la teulada, que era de pedra de pissarra.
L’església ha perdut totalment les seves imatges, mobiliari i un retaule en dues ocasions: el 1794 fou saquejada pels francesos durant la Guerra Gran i també durant els primers dies de la revolució de l’any 1936.
El diumenge 17 d’octubre de 1982 s’inauguren les obres de restauració, en què es varen enderrocar les golfes, el teulat es va fer amb teules i també es va reconstruir el campanar.
El 25 de gener de 2016 han començat les obres de restauració de l’interior de l’església.
També hi trobem el casal de la baronia, edifici senyorial que és la seu actual de l’Ajuntament, i dues cases particulars, a la part sud, on devien viure senyors del castell.
Val la pena fer-hi una visita.
Font: Capmany, un pessic de la nostra història. Climent Llosa, 2015