L’any 1509, el bisbe de Girona autoritza la construcció de la capella de Sant Sebastià, de planta rectangular i campanar de cadireta, a la Vilademunt, avui plaça de Sant Sebastià. A més d’aquest sant, també s’hi veneraven sant Cosme i sant Damià.
El 29 de gener de 1953 se’n va fer la primera restauració i, el 1990, la segona. En aquesta obra, es varen arreglar els escalons del davant de la capella i es va repicar l’interior i l’exterior, de manera que les parets van quedar amb la pedra vista.
Als escalons del davant de la capella des de sempre a les vesprades d’estiu s’hi reuneixen els homes per prendre la fresca i fer petar la xerrada. El director de la coral Germanor, Mn. Francesc Berga, els va dedicar una sardana, El Cafè dels Murris.
De sempre, per la setmana de sant Sebastià, el 20 de gener, al vespre es fa la novena en honor d’aquest sant a la capella.
Aquest espai no solament ha servit per fer-hi actes religiosos, sinó que ha tingut altres usos, com per allotjar tropes militars i d’oficina d’intendència durant la postguerra. Gràcies a un manual del notari Miquel Recasens que es conserva a l’Arxiu Històric de Girona, hem pogut saber que el 17 de gener de 1641 a la capella de Sant Sebastià –anomenada “universitat”-, es varen reunir els veïns de Capmany per escollir els càrrecs municipals d’aquell any: el cònsol en cap, el cònsol segon, els consellers, els estimadors i el mostassaf (persona encarregada de contrastar oficialment els pesos i les mesures i de vetllar per la bona qualitat dels queviures).
D’aquest mateix notari es conserven nou actes més de reunions a la capella de Sant Sebastià, així com d’altres notaris. Totes es feien el 17 de gener de cada any. Per tant, almenys fins al 1713, la universitat o capella de Sant Sebastià fou el lloc on es reunien els capmanyencs per escollir els càrrecs municipals.
També gràcies a una altra acta notarial conservada a l’arxiu històric de Girona, sabem que el 17 de gener de 1713 a la universitat-capella de Sant Sebastià, es varen reunir els veïns de Capmany per escollir els càrrecs municipals d’aquell any. Fou un moment molt important, ja que la Guerra de Successió (1702-1714) no havia acabat. Transcorregué més d’un any perquè l’11 de setembre de 1714 Barcelona caigués en mans de Felip V. Aquest document té un gran valor pel fet de ser anterior al final de la guerra, abans que s’implantés la legislació municipal borbònica, ja que els nous càrrecs varen passar a dependre de la discrecionalitat del poder reial.
Font: Capmany, un pessic de la nostra història. Climent Llosa, 2015
Fotografia: Josep Ribas, Falgués Fotografia